Saldos fiscals trucats

El Ministerio de Economía y Hacienda ens acaba de regalar una informació pretesament científica d’allò que els entra (imposts)  de cada Comunitat Autònoma i d’allò que surt (despeses de l’Estat)  cap a les Comunitats.

La informació diu que només 4 Comunitats paguen més que no reben: Madrid (-9’57% del seu PIB), Balears (-5’08%), Catalunya (-3’75%) i País Valencià (-1’48%). Entre totes quatre transfereixen (any 2012) a la resta de l’Estat, sempre segons el ministeri, la friolera de 29.238 milions d’euros. Els savis de l’informe justifiquen que “generalment” les Comunitats riques aporten i les pobres reben, com mana la justícia distributiva. Aquest “generalment” és molt fotut perquè les excepcions són molt bèsties: el País Valencià està entre les pobres i paga , mentre La Rioja està entre les riques i cobra. Múrcia destrossa l’afirmació perquè, encara que rebi un modestíssim 0’36% del seu PIB, és de les comunitats més pobres, prop d’Extremadura, que arriba a rebre un 15’6% del seu PIB de la “solidaritat” de les que paguen.

La segona desqualificació deriva d’un tema que ens afecta molt: l’aportació de les Balears és molt més alta d’allò que diu el ministeri. Amagadet dins la lletra menuda apareix que  bona part d’allò que els nostres empresaris paguen a Madrid no figura com a aportació de les Balears, sinó que representa que són els turistes (i, per tant, no balears) francesos, alemanys, anglesos, etc., els que paguen directament a Madrid l’IVA d’allò que consumeixen. Balears, així, no té cap dret a reclamar que aquests euros ens siguin retornats per l’Estat en forma de serveis o prestacions.

La tercera trampa és la que fa aparèixer Madrid com a gran contribuent. Allà passa a l’inrevés que a les Balears, que molts d’euros que no han estat suats pels madrilenys sí que són comptabilitzats com a aportació seva a l’Estat. Es tracta, fonamentalment, dels imposts que paguen les societats (com “Acciona”, supòs) que tenen el domicili fiscal a Madrid, encara que no hi facin cap activitat.

Conclusió:

-El ministeri fa trampes per fer aparèixer Madrid com la Comunitat més solidària.

-A Balears, la fan aparèixer com que paga molt menys d’allò que realment aporta (s’amaga aproximadament una quarta part d’allò que gasten els turistes).

-Les Comunitats forçades a fer més aportacions no són les més riques, sinó les que parlen català.

-Les balances fiscals del ministeri són pura propaganda, sense ni un bri de ciència ni de sentit comú.

 

Joan Mir Obrador

Llicenciat en Economia, Sociologia i Política per la Universitat de Barcelona. Doctor en Economia a la UIB. Professor de Teoria Econòmica a la UIB. Professor de cursos de Postgrau sobre Finançament Autonòmic. Responsable d’Estudis del CMN.

Posted on 24 julio, 2015 in Noticias

Back to Top